In hac solitudine careo omnium coll

In hac solitudine careo omnium colloquio, cumque mane me in silvam abstrusi densam et asperam, non exeo inde ante vesperum. Secundum te nihil est mihi amicius solitudine. In ea mihi omnis sermo est cum litteris. Eum tamen interpellat fletus ; cui repugno, quoad possum, sed adhuc pares non sumus.

Résultats (Catalan) 1:

En aquest desert, No sóc amo de tota la conferència, i amb mi al matí, al bosc del secret i convertir gruixuda, aspra, no pot sortir d'allà abans de la nit. Segons vostè, no hi ha res per a mi, és més estimat pel desert. En ell, cada paraula d'ella és per a mi, amb una lletra. No obstant això suplica plorant; als quals s'involucra, en la mesura que pugui, però encara no són iguals a un.