4. Nummus Dāvī (cap. I–IV)Aemilia,

4. Nummus Dāvī (cap. I
–
IV)
Aemilia, quae virum suum nōn videt, Dāvum interrogat: “Ubi est vir meus? Cūr nōn venit?”
Dāvus audit dominum,
quī Mēdum vocat: “Venī, Mēde! Venī, improbe serve!”
Dāvus: “Audī! Dominus Mēdum vocat, sed Mēdus abest neque venit.”
Aemilia: “Mēdus nōn venit quia pecūniam dominī suī habet. Is servus improbus est! Sed ecce venit vir meus.”
Aemilia laeta est, quia Iūlius
venit. Is īrātus est, et sacculum suum in mēnsā pōnit.
Iūlius: “Ecce sacculus meus. Iam nōn centum, sed tantum decem nummī in sacculō meō sunt. Cēterī nummī meī
sunt in sacculō Mēdī!” Dominus suum Mēdum servum accūsat.
Aemilia: “Nōn decem, sed tantum
novem sunt nummī in sacculō tuō.”
Iūlius pecūniam numerat: “Ūnus, duo, trēs, quattuor, quīnque, sex, septem, octō, novem. Quid? Novem tantum?
Cūr ūnus nummus abest?”
Aemilia: “Quia in sacculō Dāvī est, neque tuus, sed Dāvī est nummus.
Ecce Dāvus adest.
Is nūllum tuum nummum habet. Nōn Dāvum, sed Mēdum accūsā!”
Dāvus: “Ecce parvus sacculus meus, domine. In sacculō ūnus est nummus, quī meus est.”
Iūlius: “Ō Dāve, nummum habē, bone serve! Nōn meus, sed tuus est. Sūme sacculum tuum et discēde!”
Rīdet Aemil
ia. Iam Iūlius quoque rīdet neque Dāvum, servum probum, accūsat.
Dāvus sacculum suum sūmit et discēdit.
Iūlius: “Probus servus est Dāvus, eius est pecūnia quae in sacculō eius est. Sed mea est pecūnia quae est in
sacculō Mēdī!”

Résultats (Catalan) 1:

4. nummus Davies (. Capítol 1
-
4)
Emilia, que el seu marit no veu, Davut preguntar: "On és el meu marit? Per què no ve "?
Davo s'assabenta que el Senyor,
el que dóna el mitjà de trucades a ells:" Vine, oh mitjans! Va, Servidor dolent!
"Davo" Aquí estic! Ell diu que el Senyor el medi, però el mitjà està absent, ni entrar ".
Emilia:" No venim perquè és el mitjà de diners del seu amo en ella. Aquest bo és un criminal! I vet aquí, va venir un home m'estimarà.
"Emilia és feliç, perquè Julius
venir. Ell es va enfadar, i una borsa de la seva compte en el mes de ponit.
Juliol: "Em comprometo a que el meu Déu. Ara, no cent, però només 10 € estan en una bossa, que era culpa meva. Mei, però, que quan les
peses de la borsa estan en els mitjans de comunicació ", servent del Senyor, i el medi dels acusats.!
Emilia:" No és apropiat, però només
nou són els diners en efectiu a la borsa ".
Iulius per comptar els diners:" Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou. Quin? ? Només nou
per què és un marbre està absent "?
Emilia:" Com que és en una bossa, pescant, ni del seu propi Davis, són els diners.
Heus aquí, Davo és present.
És que mai seguir el seu quantitat d'or que vostè. Non Davut, però, el medo, sóc acusat "!
Davo:" Mira, em comprometo a que el meu petit, el meu senyor. En una bossa, Hi ha una sola moneda, que és la meva ".
Juliol:" Oh, Dave, la quantitat d'or que, servent! L'art no meu, però és teu. Sumi seva bossa i se'n van ",
es riu Aemil
és. Ara Iulius també Ridet ni Davo, servent dels bons, dels acusats.
Davus una bossa del seu zel, i el apartar-se.
De juliol: "Probo és el servent de Davo que és, són els diners que es trobava en una bossa, que és seu. Però són els meus diners, que està en
mig de les peses de la borsa! "